Valorització energètica

No exactament, tot i que en la pràctica els dos termes s’utilitzen com a sinònims.

La incineració és un procés de combustió controlada dels residus que en redueix el volum. En canvi, la valorització energètica és una forma específica d’incineració en què l’energia alliberada durant la combustió es recupera i s’aprofita per produir electricitat, calor o vapor per a usos industrials i urbans.

Segons la normativa europea, una instal·lació només es considera de valorització energètica si compleix uns requisits mínims d’eficiència energètica. Les plantes associades a ACEVESRU compleixen aquests criteris d’eficiència i, per tant, tenen la consideració d’instal·lacions de valorització energètica.

Hi ha diferents tecnologies de valorització energètica que permeten transformar els residus en energia. Les principals són els processos termoquímics, com la incineració, la gasificació i la piròlisi.

La tecnologia més estesa i consolidada a escala internacional és la incineració amb recuperació d’energia, que consisteix en la combustió controlada dels residus per generar vapor, el qual es transforma en electricitat i calor. Altres tecnologies com la gasificació o la piròlisi es troben menys implantades en l’àmbit dels residus municipals i tenen un desenvolupament més limitat.

La valorització energètica és una peça clau en la gestió integrada dels residus. Contribueix a reduir de manera significativa la quantitat de residus destinats a abocador i facilita l’assoliment de l’objectiu establert per la Unió Europea de limitar-ne el dipòsit a un màxim del 10% dels residus municipals l’any 2035. Alhora, permet donar una sortida útil a la fracció de residus que no es pot reciclar.

Aquest sistema és complementari al reciclatge: mentre que els materials separats en origen es destinen al reciclatge, els residus que no es poden recuperar es transformen en energia. A més, l’energia generada substitueix l’ús de combustibles fòssils, contribuint a la seguretat energètica i a la reducció d’emissions.

Els sistemes avançats de gestió de residus es basen en una jerarquia clara, tal i com s’estableix a la Directiva marc sobre residus de la Unió Europea: primer la prevenció, després la reutilització i el reciclatge, i finalment la recuperació energètica abans de l’eliminació en dipòsits controlats o abocadors. Les plantes eficients de valorització energètica pertanyen a la categoria de recuperació: converteixen els residus no reutilitzables i no reciclables en energia, reduint la necessitat d’abocadors, que són l’opció menys desitjable per l’impacte ambiental associat, com les emissions de metà o la possible contaminació del sòl i les aigües subterrànies.

La valorització energètica és complementària al reciclatge i en reforça la qualitat. Els països europeus amb les taxes de reciclatge més altes –com ara Àustria, Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos– també presenten elevats nivells de valorització energètica i una reducció gairebé total de l’ús d’abocadors.

A més, aquest procés permet un reciclatge addicional complementari. El procés de combustió permet recuperar metalls presents en residus mixtos que no s’haurien pogut reciclar prèviament. Aquests materials es reincorporen al cicle productiu, mentre que la fracció mineral de les escòries es pot utilitzar com a material en construcció.

La valorització energètica forma part de l’economia circular, ja que permet aprofitar energèticament els residus que no es poden reutilitzar ni reciclar.

El model d’economia circular prioritza la reducció, la reutilització i el reciclatge, però reconeix que sempre hi haurà una fracció de residus no recuperables. En aquests casos, la valorització energètica actua com una solució eficient per evitar l’abocament i recuperar-ne el valor en forma d’energia.

L’economia circular és un model que replanteja els sistemes de producció i consum amb l’objectiu d’optimitzar l’ús dels recursos i minimitzar la generació de residus. Prioritza, en primer lloc, la reducció en origen i, quan es generen residus, aposta per la seva reutilització o pel seu reciclatge com a matèria primera secundària per tornar-los a incorporar al cicle productiu. Quan això no és possible, es poden valoritzar energèticament per aprofitar-ne el contingut energètic.

Aquest model va més enllà del reciclatge i impulsa el concepte d’ecodisseny, que integra criteris de sostenibilitat des de la fase de disseny dels productes. Això permet fabricar productes i serveis pensats des d’un principi per a que es puguin reparar, reutilitzar, remanufacturar o reciclar al final de la seva vida útil, en contraposició al model lineal tradicional basat en produir, consumir i llençar.

Fins i tot en una economia circular plenament desenvolupada, continuarà existint una fracció de residus que no es podrà reutilitzar ni reciclar. Alguns residus quotidians són difícils o impossibles de reciclar per la seva composició, com ara les esponges, els raspalls de dents, les sabates velles, les joguines fabricades amb una barreja de materials, les bosses d’aspiradors, etc. També hi ha residus que per motius higiènics o sanitaris no s’han de reciclar, com els bolquers, les tovalloletes humides o altres productes sanitaris d’un sol ús.

A més, molts materials no es poden reciclar indefinidament. Amb el pas dels cicles de reciclatge, es degraden i perden qualitat o propietats, de manera que acaben esdevenint no reciclables.

En aquest context, la valorització energètica permet tancar el cicle, actuant com un mecanisme que evita l’acumulació de residus i garanteix una gestió segura. Hem de pensar la valorització energètica com “els ronyons” de l’economia circular.

La valorització energètica contribueix a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle. D’una banda, evita les emissions de metà associades als abocadors; de l’altra, substitueix la generació d’energia a partir de combustibles fòssils.

Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el tractament tèrmic dels residus pot reduir significativament les emissions globals en comparació amb l’abocament. Aquesta diferència també es reflecteix en les dades de Catalunya. El sector dels residus representa aproximadament el 5% de les emissions totals de gasos amb efecte hivernacle, amb prop de 2,1 milions de tones de CO₂ equivalent anuals. D’acord amb el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya (CECC), els dipòsits controlats concentren el 73% de les emissions del sector dels residus, mentre que la valorització energètica representa només l’1,9%.

Aquestes dades posen de manifest que, des d’una perspectiva climàtica, reduir l’abocament és una prioritat. Per aquest motiu, la Unió Europea ha fixat l’objectiu que l’any 2035 només un 10% dels residus municipals es destinin a dipòsit controlat. Tanmateix, tant Catalunya com Espanya encara es troben lluny d’aquesta fita. Actualment, Catalunya continua destinant aproximadament el 31% dels seus residus municipals a l’abocador, per sobre de la mitjana de la Unió Europea (23%) i molt lluny de l’objectiu europeu.

Les tensions geopolítiques, els conflictes internacionals i la volatilitat dels mercats energètics han evidenciat la vulnerabilitat associada a la dependència de combustibles fòssils importats. La valorització energètica contribueix a reduir aquesta dependència transformant residus en electricitat i calor disponibles de manera contínua durant tot l’any. A diferència d’altres fonts energètiques, la seva producció no depèn de les condicions meteorològiques ni de la importació de combustibles de tercers països i contribueix a construir un model energètic més diversificat, segur i de proximitat.

A Europa, les plantes de valorització energètica tracten anualment prop de 101 milions de tones de residus municipals i assimilables, generant energia suficient per subministrar electricitat a més de 18 milions d’habitants i calor a uns 15,2 milions d’habitants.

Aquesta producció energètica permet reduir de manera significativa el consum de combustibles fòssils. En funció del tipus de combustible substituït (gas, petroli, carbó o lignit), s’evita l’ús d’entre 10 i 49 milions de tones de combustibles fòssils cada any, així com l’emissió associada d’entre 24 i 49 milions de tones de CO₂.

D’aquesta manera, la valorització energètica contribueix tant a la generació d’energia com a la reducció de l’impacte ambiental del sistema energètic.

Una part de l’energia produïda es considera renovable. Segons la normativa europea, la fracció biodegradable dels residus municipal i industrials té la consideració de biomassa, i per tant, es considera una font d’energia renovable.

De mitjana, a l’Estat espanyol aproximadament el 60% de l’energia generada en aquestes instal·lacions es considera d’origen renovable. Així, la tecnologia de valorització energètica és una de les opcions energètiques alternatives més eficaces i robustes per reduir les emissions de CO2 i estalviar recursos limitats de combustibles fòssils utilitzats per les centrals elèctriques tradicionals.

Les emissions de les plantes de valorització energètica estan estrictament regulades i controlades. Les tecnologies actuals incorporen sistemes avançats de depuració de gasos que garanteixen l’eliminació de dioxines i permeten complir amb els límits d’emissió legals.

En les darreres dècades, les emissions s’han reduït de manera molt significativa, situant-se molt per sota dels límits establerts per la normativa europea. A més, les instal·lacions actuals tenen l’obligació d’aplicar les Millores Tècniques Disponibles (MTD) definides pel nou BREF europeu d’incineració, que estableix els nivells d’emissió més estrictes de la indústria europea.

Les escòries són el principal residu generat durant del procés de la valorització energètica i estan formades per materials no combustibles presents als residus com metalls, materials ceràmics, sorres, pedres i altres minerals. Representen entre el 15% i el 25% del pes dels residus d’entrada.

En les plantes de valorització energètica, les escòries es recullen i se sotmeten a processos de classificació i tractament que permeten recuperar-ne els metalls per al seu reciclatge. Pel que fa a la fracció mineral s’estabilitza i es pot utilitzar com a material en obra civil com per exemple en la construcció de carreteres, contribuint així a l’aprofitament de recursos. En la pràctica habitual de les plantes de valorització energética catalanes i europees, les escòries es gestionen com un residu no perillós i constitueixen un exemple de recuperació de materials dins del model d’economia circular.

Les cendres volants i els residus procedents dels sistemes de depuració de gasos representen una petita part dels residus tractats en les plantes de valorització energètica, habitualment entre el 2% i el 5% del pes d’entrada. Tot i aquest volum reduït, tenen un paper molt important perquè concentren bona part de les substàncies contaminants capturades durant el procés de combustió i depuració.

Aquests materials, es recullen en sistemes tancats, s’emmagatzemen de forma segura i es gestionen en instal·lacions especialitzades o dipòsits controlats, garantint la protecció del medi ambient.